...perque aquesta cançó és la meva 71 de la llista del mp3, i sé que cada cop que l'escolta una vena de melancolia em recorre el cos de tal manera..
a més el dia 12 la fuga esta aprop de casa, cosa que significaria que per fi els podria veure, pero no serà així...

L'altre dia per sort de la vida vaig tenir l'oportunitat de tornar a sentir aquesta cançó en un concert, i per uns minuts vaig poder transportar-me a aquella adolescència viscuda, on aquest grup va tenir la seva importància...m'agrada...

Ara la vida és molt diferent, ens hem fet grans i també ha crescut la nostra manera de pensar i actuar, han madurat aquells ulls d'infantesa i cadascú ha escollit el camí que que en certa manera l'ha omplert interiorment...

Vull inagurar el meu blog amb un peu al passat, i per aquesta raó aquesta cançó que també en certa manera aquella nit va resumir part de la meva vida...gràcies.

Seguiré tancant els ulls i pensant que ara, aquí i així sóc feliç perque la vida m'ha ensenyat a transformar la felicitat no en un objectiu sinó en una manera de viure...