L'altre dia per sort de la vida vaig tenir l'oportunitat de tornar a sentir aquesta cançó en un concert, i per uns minuts vaig poder transportar-me a aquella adolescència viscuda, on aquest grup va tenir la seva importància...m'agrada...

Ara la vida és molt diferent, ens hem fet grans i també ha crescut la nostra manera de pensar i actuar, han madurat aquells ulls d'infantesa i cadascú ha escollit el camí que que en certa manera l'ha omplert interiorment...

Vull inagurar el meu blog amb un peu al passat, i per aquesta raó aquesta cançó que també en certa manera aquella nit va resumir part de la meva vida...gràcies.

Seguiré tancant els ulls i pensant que ara, aquí i així sóc feliç perque la vida m'ha ensenyat a transformar la felicitat no en un objectiu sinó en una manera de viure...